Evarist Navarro: Figura de renovació escultòrica
Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón
Castellonenc nascut l’any 1959, i llicenciat en belles arts a la universitat de Barcelona i més tard doctorat a la politècnica de València, ens trobem davant d’un dels escultors moderns més emblemàtics del món de l’escultura valenciana moderna i que malauradament ens va deixar fa vuit anys amb un llegat ple d’obres plenes de sentiments i sobretot pròpies de l’art valencià.
En el període inicial de la seva trajectòria artística, la seva investigació es va estendre a materials tan diversos com el plàstic industrial o el ferro colat, però més enrere es transformarà més radicalment en allunyar-se de les tendències generacionals i decantar-se cap a una investigació més personal en l’exploració formal de la qual va adoptar el fang com a matèria primera i suport per a les seves obres. El fang rígid, en la seva versió ceràmica o com a massa flexible i plàstica que solidifica i s’endureix amb el pas del temps, en la seva versió crua va permetre a l’artista una ordenació menys rígida a l’espai. Són les característiques pròpies d’aquesta matèria les que caracteritzen la flexibilitat i la plasticitat així com la densitat, el pes i l’equilibri de la peça i li atorguen una factura tàctil gairebé artesanal. L’escultor, pertanyent a una generació d’artistes valencians que va renovar l’escultura als anys vuitanta, en va transformar la producció i en les peces apreciem el volum reduït de modelatge on presenta torres, recintes, forts i murs. Adopta essencial monumentalitat i evoca les construccions primitives, com cabanes, refugis o ruïnes.Les creacions de Navarro s’han exposat a països com els Estats Units, Alemanya, Dinamarca, Holanda i en diverses galeries i museus espanyols. Entre els guardons rebuts destaquen el Premi d’Escultura del Saló de Primavera de València el 1981; el Premi Ciutat de Gandia el 1983; el Premi Biennal d’Ontinyent el mateix any; el premi Mostra d’Art Jove de l’Institut de la Joventut de Madrid el 1986; el premi d’escultura Biennal de Mislata el 1987; o el Premi del quart certamen d’escultura a l’aire lliure de Borriana el 1993.
Així mateix, va rebre beques com la Beca Banesto per a la creació artística el 1991; la beca per a la formació de professionals en arts i indústries culturals del Ministeri de Cultura el 1994; la beca de recerca universitària Art Institute of Chicago el 1996 o la XI Beca Alfons Roig de la Diputació de València.Evarist Navarro confereix a les seves obres una disposició i una estructura arquitectòniques amb què tracta de configurar la representació abstracta d’espais quotidians. És per aquesta mateixa raó que sens dubte, ens trobem davant d’un artista renovador de l’escultura i que mai li va donar l’esquena, ni tan sols quan el càncer va véncer, i és per això que se’l recorda com allò que va ser i continua sent; una gran figura de renovació escultòrica.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi