El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina visita el MUVIM
Des de l'entitat han anat fins a València per a veure una exposició al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, refent als '25 anys de pau'

El dimecres 22 de juny el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina van anar de visita al Museu Valencià d’Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), per tal de veure l’exposició temporal referent als ’25 anys de pau’. Aquesta exposició, segons han comentat des de l’entitat, ha sigut una “exhibició molt didàctica i ben dissenyada d’un moment clau del franquisme, 1964. Un moment que no pot evitar canviar la cara dura del règim i mantenint al mateix temps la mateixa gestió autoritària i dictatorial que va tombar la República”.
Rafael Company, director del museu va tindre el detall de fer de guia i anar explicant tot el material gràfic, especialment el cartellista. “Hem d’acceptar que fou una operació molt intel·ligent del règim franquista, tècnicament dissenyada pels millors professionals de la publicitat que aleshores hi havia en dansa. Fou un moment en què les circumstàncies globals eren molt concretes i que el material exposat ho reflecteix perfectament d’una manera molt didàctica”, afegeixen des del Fòrum que a més, han comentat que l’estructura de l’exposició “ens ha paregut tècnicament tan encertat i pedagògic que no ens estranya gens ni miqueta l’acceptació que ha tingut. El resultat és altament intel·ligible i aclaridor vist a través de l’abundant material cartellista i dels mitjans d’informació d’aquella data. Una campanya molt intel·ligent dirigida per Fraga Iribarne, i amb una generosa partida pressupostaria que va tindre l’èxit que es pretenia sense dubte”.
Les entitats com el Fòrum estan compromeses en fer una anàlisi rigorós de la nostra història més recent, i per a ells “el MUVIM ha fet una mostra molt aclaridora de la segona etapa del franquisme. No podrem entendre la perversitat de la dictadura franquista sense visitar aquesta exposició i fer la lectura corresponent. L’exposició ens ho posa fàcil. Peça a peça van mostrant-nos mitjançant imatges, com s’amaguen les coses lletges del règim, amb la industrialització, la modernitat del camp, i l’arribada a les llars del 600, la vespa, la televisió i les neveres. Veiem com la societat va acceptant (com a mal menor) la dictadura, l’autoritarisme repressiu, la falta de llibertats en general, etc.”.
A més, durant aquesta visita, els participants d’aquesta activitat van poder fer un raonament de la desesperada situació internacional que es trobava el règim de Franco, i com es rebutjava la seua autarquia, i com es van retirar ambaixadors: “Allò era insostenible pel règim. Amb molta tècnica publicitària ens mostra dades del nombre d’ambaixadors que hi havia en 194 en els que hi havia en 1963. No es comparen amb els que hi havia durant la República, que n’eren molts més, calia comparar-los en l’època genocida, de misèria, de fam i de quant estàvem internacionalment aïllats”.
La guerra freda, declarada entre l’URSS i el capitalisme occidental capitalitzat pels Estats Units d’Amèrica, fou un regal per al règim franquista, ja que Espanya va convertir-se en una ampla base militar per als nord-americans, que va fer que es prengueren acords, i que hi haguera injeccions de capital i es fera com qui no veu a la dictadura. “Tot i que hagueren de maquillar el règim, tragar-se l’autarquia i acceptar una economia liberal sense democràcia. Finalment, creiem que al general es conformava amb el culte que rebia i el poder autoritari que tenia per fer desaparéixer el que volia. A més a més, mantenir el càrrec vitalici”.
Comenta i participa-hi