José Iranzo; mestre del conceptualisme
Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón.
Utelià de naixement i nascut als anys 30, se li recorda com un gran representant del pop art i gran pintor, escultor i dissenyador espanyol que al llarg de la seva gran carrera artística ha deixat empremta en estils tan importants com l’informalisme o l’abstracció.
Quant a la seva infància, es trasllada a València amb els seus pares a primerenca edat. Amb cinc anys, instal·lat ja amb la seva família al barri de Sant Bult de València, es va veure influït per un imatger que ocupava un dels baixos de l’edifici que habitava. L’artista mai va tenir el suport familiar, així que a causa de la insistència per part dels seus pares per estudiar “alguna cosa més seriosa”, prepara l’ingrés a l’escola d’Arquitectura de Barcelona tot i que al mateix temps l’agafaren a l’Escola d’Art i Oficis de València.
No obstant això, la vida li va posar en contacte amb dos fenòmens que en certa manera estan relacionats amb les arts plàstiques i es tracta dels mecanismes publicitaris i les arts gràfiques. Això el va portar a fer altres tants descobriments que van evolucionar sense fissures a partir de les seves obres abstractes i neofiguratives i que van desembocar en el seu peculiar realisme crític. Per tant, Anzo pertany a aquest conjunt d’artistes valencians que sorgits durant l’extensa postguerra espanyola, i formats en ple franquisme. L’Art Pop pren cada vegada un paper més predominant en la seva producció artística, cosa que l’incentivà a començar a experimentar amb diversos procediments d’estampació, en un marc social clarament influenciat per un desenvolupisme econòmic acompanyat d’un inherent canvi en la dinàmica cultural del moment. El fet de convertir el món dels mites quotidians dels mass-media en referent en les seves obres, obrirà una nova porta artística en la seva producció en la qual les imatges televisives prendran un paper decisori. Anzo es va convertir per tant en l’introductor del pop art en la cultura artística valenciana, i el màxim representant del corrent a nivell nacional. Aquests grans descobriments van fer que l’artista es deixés portar per la necessitat de conjugar ciència i art per fer valer un missatge sobre una realitat a la qual s’abraça i de la qual beuen les seves noves creacions.
L’artista sempre va tenir a la seva mà l’èxit dins de l’abstracció i l’avantguardisme i és per això gràcies a la seva gran carrera com a artista i gran professional de trans-avantguardisme que a principis dels 60 va participar en gran quantitat de Salons de Pintura i Escultura per tot Espanya i fora de la geografia espanyola. També va participar
en exposicions col·lectives amb reconeguts artistes com Solbes i Valdés. A més, la seva explosió artística es va produir amb l’arribada de la dècada dels 60, amb exposicions col·lectives i individuals i la seva relació amb un dels moviments renovadors de l’art valencià, l’Equip Crònica. A més, ha fet nombroses exposicions que abasten des de “la terreta”, fins a grans ciutats com Nova York, Milà, Montevideo, Roma, Buenos Aires o Palermo.
No hi ha dubte que ens trobem davant del gran mestre de la transfiguració cosa que podem observar en la manera que juga amb la matèria separada del seu ús i que a més va produir figures tan impressionants que va fer que tot el seu treball i esforç es convertís en un segon renaixement de la matèria, mentre ens demostrava modestament qui era; el gran mestre del conceptualisme.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi