Prou solidaritat, siguem egoistes!
Columna per Joan Pérez i Sempere
Fa uns dies, veia per les xarxes un vídeo de l’alcalde d’Alcoi com també han fet tants altres governants, cridant a la responsabilitat i solidaritat als veïns i veïnes de la ciutat, la mateixa responsabilitat i solidaritat que a estat demanant els últims mesos en cada aparició que realitzava després de cada augment en la incidència de positius de Covid al nostre poble.
Una solidaritat i una responsabilitat que molts han deixat de banda des de l’inici del nou curs, a la tornada de les vacances quan no passava res per esmorzar amb els companys de feina, els pares, mares, amics, veïnes o amb qui fos en les taules i les terrasses dels bars, eixe lloc màgic on la pandèmia no podia entrar, un lloc sagrat on, al mateix instant que seies a taula podies llevar-te la mascareta sense que res importara, un lloc somiat on tots i totes rebien una immunitat que cap vacuna que puguen inventar, et donaria.
Una solidaritat i una responsabilitat que s’ha guardat a la butxaca, el mateix lloc on guardem la mascareta quan dinem a casa dels pares o de la iaia i és que clar, amb la família o els amics no passa res, ningú que coneguem ens pot encomanar el virus, això tan sols passa al supermercat o a la feina, ningú de confiança ens faria això…
Una solidaritat i una responsabilitat què podem deixar de banda quan l’ocasió ho mereix, i és que no podem deixar de celebrar el Mig Any, què seria de nosaltres!? Som alcoians i alcoianes, no podem fugir de les tradicions, va al nostre ADN, i com que no podem fugir-ne d’aquestes, quedem per dinar i sopar en eixos llocs màgics on no passa res, les terrasses dels bars, les filaes, les cases de la família; tan poc passa res, per què tan sols és un dia, i tan sols és un dia la Nit de Nadal, tan sols un el dia de Nadal, el de Cap d’Any o el meravellós 1 de gener, on tot comença a canviar, perquè s’acaba l’any i màgicament tot comença a millorar…
Una solidaritat i una responsabilitat de la qual tan sols parlem a les xarxes, als grups de whatsapp o al carrer en converses lleus i lleugeres amb coneguts i conegudes, esclatant en indignació per què “la gent” no es pren seriosament aquesta situació que s’allarga massa i que empitjora cada dia; i és que “la gent” és la culpable de tot, “la gent” omple els centres comercials, “la gent” porta la mascareta sota el nas, “la gent” s’acumula als parcs, “la gent” puja a veure la neu en compte de quedar-se a casa, “la gent” queda amb “la gent” per queixar-se de què “la gent” no és solidària ni responsable, “la gent”…
Deixem de costat per un moment la solidaritat i la responsabilitat que tant ens han demanat, no han servit per a res…
Aquesta pandèmia va per a llarg per molta vacuna i mesures que es prenguen, així que comencem a ser egoistes, és la millor manera de ser solidaris i responsables, no com “la gent”…
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi