Home2020 (Page 179)

gener 2020

Portem anys i anys veient com cau a trossos el Centre d’Alcoi. Alertant que qualsevol dia hauríem de lamentar una desgràcia. Doncs bé, aquest dia ha arribat, va ser dimecres passat. Una dona ha mort entre els enderrocs dels seu edifici, víctima de la desídia

En aquests dies en què el nou Govern de Sánchez està començant a caminar i, una vegada que el ball de noms per a ser ministrable ja s'ha acabat, ens topem amb un altre aldarull. Després que el President i Vicepresident de la Conferència Episcopal demanaren estar alerta i que pregarem davant la

(A Isabel-Clara Simó,que ens esperonà a “pensar per nosaltres mateixos”,doncs així serem lliures.) - Fa temps que escriu articles De fil de vint i sense embuts sempre dirà el que pensa teniu un tast En legítima defensa recull d’idees, llegiu-les sovint. - Trama les seues novel·les ordint de Dones amb la vida molt intensa aquells

A ISABEL 2013/ Alcoi (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114. Antoni Miró - La senda de les paraules s'encén de tristesa quan l'enyor encara aixeca el vol tímid, subtil, assajant torpement la nostàlgia. I les engrunes sil.làbiques, tan dures com poden ser, s'escampen entre les pedres d'un passeig solitari. Ara,

Isabel i Antoni, Barcelona 2019./ - N’hi ha dies que ningú  hauria de viure, dies  negres, molt negres,  tristos, amargs, indesitjables,  dies maldestres, dies que  tota la humanitat rebutja però, mai ni un, ni cap com aquest,  es el pitjor de tots els dies. Ara ja no estàs Isabel,  es farà llarga i feixuga la vida.  - Mes