La força del nostre Nadal (una historia verdadera)
mirada al món per Ester Jordà
A la família d’Ali ja la van advertir quan van arribar a Alcoi i es van negar quan els van proposar anar a la Cavalcada dels Reis Mags junts ‘açó no és Tarrasa, ja ho voràs’.
Aquell matí Fàtima i Mohamed estaven molt torbats escrivint en un full que no deixaven vore a Alí
– No anem a deixar-te vore res – cridava Fàtima- perquè després aniràs a contar-ho al pare.
Ali tot contrariat pegava bots per damunt de les cadires per a aconseguir veure que feien els seus germans fins que…
– Ja ho sé, ja ho he vist, esteu escrivint als Reis!!! Però perdeu el temps, el pare ha dit que som musulmans i no hem de fer cas a estes festes cristianes.
– Pare podrà dir el que vullga però en el cole m’han dit que els Reis Mags no fan distinció, i que a tots els xiquets els porten algo – va respondre Fàtima
– No costa res intentar-ho -va intervindre Mohamed- tu voràs el que fas.
Ali estava indignat davant la postura dels seus germans majors. Això no era gens correcte!
Van anar passant els dies i Ali escoltava per tot arreu allò d’escriure la carta, al cole, a la panaderia, al parc… semblava que en eixa ciutat no sabien parlar d’altra cosa. Fins i tot a les notícies comentaven alguna cosa de preparar un Campament Reial… amb camells i burres!! Però Ali era un bon musulmà i pensa fer cas al seu pare.
No obstant això finalment no ho va poder suportar i va demanar a sa mare un paper per escriure la carta als Reis Mags. Son pare que el va escoltar li va preguntar:
– Com te s’ocurreix eixa bogeria, som musulmans, nosaltres no seguim esta Festa
– Però pare… tots els xiquets la van a donar esta vesprada als patges, a Fàtima li han dit que als Reis no els importa si eres cristià o no, sols has de portar-te be i ells et duran un regal. Mohamed i Fàtima ja la tenen feta i no volen inclourem – va contestar Ali
El pare es va enfadar moltíssim i els va llevar la carta que havien escrit als Reis. I així és com Fàtima, Mohamed i Ali es van passar la nit plorant. La mare, que va presenciar l’ocorregut va fer cara de no estar d’acord i se’n va anar a una altra habitació.
A l’endemà, durant l’esmorzar, entre plors i gemecs dels nens la mare, que tenia el mòbil a les mans, va comentar que al grup de What’s App estaven dient de quedar a les 18h eixa vesprada per anar a vore la Cavalcada amb altres membres de la comunitat islàmica alcoiana. El pare es va enfadar davant eixe comentari i se’n va anar a fer faena deixant a Fàtima, Mohamed i Ali amb les llàgrimes als ulls. La mare es va fer calmar i els va dir:
– No es preocupeu ja voreu com tot s’arregla, ahir per la nit la mare va trobar a un patge que se’n pujava al campament del Preventori i li va donar les vostres cartes.
I així és com finalment, la família d’Ali, junt a altres famílies musulmanes, van anar a veure la Cavalcada, van cantar les cançons que havien aprés a l’escola, van replegar caramels, van aplaudir i Ali va besar a Gaspar pujat a l’esquena del seu pare.
Perquè les tradicions estan per a unir a les persones i no per a crear diferències la Cavalcada d’Alcoi supera barreres generacionals i també culturals i religioses per tal de, encara que sols per uns dies, crear autèntica màgia.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi