I després de les eleccions què?

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Ja han passat les eleccions generals i ara la pregunta és, d’acord, i ara què? Ara els dirigents polítics tenen el repte de formar un govern estable i de no tornar-nos a portar a unes noves eleccions.

Com ja hem comprovat en diverses ocasions els avanços electorals castiguen als que els provoquen i ara han castigat a les esquerres que no s’han posat d’acord per a governar.

Amb els resultats del passat 10 de novembre no els queda més remei que parlar i entendre’s o, altrament, les dretes li prendran el pas i ho intentaran. Unes dretes que, allà on governen, ja hem vist el seu interés per retallar drets de ciutadania sobretot els de les dones víctimes de violències masclistes.

Hem de ser conscients que a la dreta l’únic que li interessa és fer negoci i guanyar diners. No li interessen els drets de les persones ni el seu benestar en cap sentit i, per això, allà on governen abaixen els impostos a les grans fortunes i els pugen a la gent amb un poder adquisitiu menor o fins i tot inexistent.

Parlen d’il·legalitzar formacions polítiques consolidades com Compromís, perquè no els agrada que la gent reivindique la seua cultura pròpia i la seua llengua materna, així com els fets diferencials de cada territori. Ells busquen la uniformitat i la imposició. La seua imposició.

Ara crec que és l’hora de la negociació i del diàleg pausat entre les esquerres per salvar diferències entre les diferents posicions. No poden permetre que aquestes diferències ens porten a unes noves eleccions. Encara sumen més escons. Encara és possible. I d’aquesta manera salvaguardar els drets de ciutadania que perillarien en un hipotètic govern de les dretes. Dret a l’assistència sanitària gratuïta per exemple. La sanitat pública, de qualitat i universal perillaria. Igual que l’educació o la dependència. I no seria la primera vegada que privatitzen aquests serveis públics perquè unes quantes persones guanyen diners amb ells. Ja ho han fet a la Comunitat de Madrid. I ho farien si governaren.

I els drets de les dones serien pràcticament abolits. Sobretot els que protegeixen a les dones víctimes de les violències masclistes, perquè derogarien la legislació que les protegeix. Ja ho han dit. Però tindran enfront al feminisme que ja va fer caure al ministre que va intentar retallar el nostre dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat. El feminisme és combatiu i sensible que si ens toquen a una, ens toquen a totes i no ho permetríem.

I ja que els vots sumen, s’haurien d’esgotar totes possibilitats d’un govern de les esquerres. Fer els esforços que calguen per tal de què tots i, sobretot totes, no arribarem a perdre drets ja consolidats. Seria una greu irresponsabilitat política i democràtica no aplegar a acords que facilitaren un govern de les esquerres. I el conjunt de la ciutadania ja em fet el que ens van demanar que és dir qui volem que ens governe. Ens mereixem respecte al que hem decidit entre tots i totes. L’excés de testosterona no ens pot portar a unes noves eleccions.

Ara ja toca aplegar a acords. Toca que s’esforcen per buscar solucions progressistes que milloren la qualitat de vida de la ciutadania, sobretot de les dones víctimes de les violències masclistes.

Nosaltres, la ciutadania, hem tornat a parlar alt i clar. Ara és l’hora dels acords polítics que els hem demanat als polítics.

Notícies que el poden interessar

Dones per canviar el món

Teresa Mollà ens conta en ‘Art a Casa’ com passa el confinament amb companyia dels seus ‘roserets’

Dia Internacional contra la Explotació Sexual i la Tracta de Persones