Javier Pérez Vaquer: la veïna de dalt i tots els pisos d’estudiants

Entrevista a l'artista amb motiu del seu projecte plàstic

Octubre és el mes dels estudiants. L’artista original de Bolulla però afincat a Alcoi, Javier Pérez Vaquer, ret homenatge a tots els pisos, trinxeres i zulos estudiantils aprofitant l’època a través d’una instal·lació pictòrica dedicada al dilatat, controvertit i divertit univers universitari, valgui la reiteració sonora.

La mostra podrà visitar-se a la seu de la Fundación Mutua Levante fins el 7 de novembre. Un espais col·lectius on els jóvens de vint anys s’acabaven de criar, endinsant-se en l’art de la cuina i altres tasques de la llar, mentre començaven a aprendre sobre inventiva i veïnes. “Això que hem fet tots de barallar-se en les propietàries, regatejant el preu, mentre deien: té fins i tot nevera!” (riures). L’important era trobar ‘el lloc’ per poder sortejar un any farcit d’exàmens, i segurament, alguna que altra recuperació a finals.

Pérez Vaquer ens parla d’Alacant, concretament del barri Ciudad de Asís que, en la seua extensió, pot representar qualsevol raconet universitari. Una història de portes i finestres que l’artista coneix de prop, ja que és un expert a l’hora de donar una segona vida als objectes, deixant-los respirar a través del nu.

Tècnica mixta sobre fusta vella, ja que la nova no li diu res, assegura, barrejada amb el cartó, paper escrit, retalls d’un sac de creïlles, inclús; tot fos en la seua inseparable parella, com ell diu, que és el collage. A través d’aquestos materials, es mostren tres veïnes, alcoianes, “que donen un punt de tensió diferent a allò que sempre és el mateix“. A una d’elles, de qui no podem revelar la identitat, va dedicada en especial aquesta mostra. “Solament eren elles i nosaltres a l’edifici: deixàvem la porta oberta per escoltar els tacons“. Enamoraments, històries de nit i festa es filen en aquest indret ‘cutre’, com confesa l’artista, que es trobava a la plaça de Bous.

El ‘piset‘

“És un homenatge al trenta aniversari d’aquest pis universitari, però en secret“. L’artista, delineant de formació, vol que siga una història universal, “i no limitar-la” a la seua pròpia. “Va haver-hi un moment que, sempre que pintava un quadre, m’eixia ella, la veïna de dalt“. El recorregut a la sala expositiva, acompanyada d’una dosi d’imaginació, comença de la següent manera, com explica. “Quan tu tens una veïna de dalt; comences per veure-la, però no coincidiu, no et veu ella a tu“. Després, la història segueix quan ella t’agrada. “Aquestes cartes del joc del Solitari representen que t’has enterat de què està sola, que no té parella“. La taula que trau a la nostra protagonista d’escena, representa un bar: “Quan la veus sola fent-se alguna cosa, però no t’atreveixes a seure’t amb ella“. Fotomuntatges de l’entrada del carrer del pis d’estudiants, de les pinces d’estendre originals i, fins i tot, unes claus de la casa, la mar i llibres d’oncologia.

Moltes, moltíssimes més anècdotes que l’espectador haurà de descobrir in situ. Com el moment en què la veïna, per fi, t’obri la porta, amb el ‘leitmotiv’ d’un poal a la rereguarda. I el sofà, on s’acomoden tants bons moments, junt a ella. ‘La veïna de dalt’, fins al 7 de novembre, a la Fundación Mutua Levante.

Notícies que el poden interessar

Antoni Miró presenta la seua obra sobre el Tribunal de les Aigües

José Luís García “Ara mateix la situació és tan dura que no acabem de creure el que està passant”

Continua el Cicle de Monòlegs ix al carrer a Agullent