La importància de coeducar també a casa
Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà
Tot i que el terme “coeducar” està més adreçat a l’educació en les escoles i els instituts, no podem oblidar que una part important de l’educació que reben les nostres criatures té lloc en el si de les famílies i que, per tant, les famílies també han de saber coeducar a casa.
Coeducar vol dir educar a les xiquetes i als xiquets sense esbiaixos de gènere, sense estereotips que els marquen.
També vol dir ficar les tasques de cura de persones, animals i plantes al lloc que els correspon, o siga al centre de la vida tant de les xiquetes com la dels xiquets. I fer-ho sense distincions de cap mena. La cura no hauria de ser una heteroasignació a les dones i les xiquetes. I quan parle de cura em vull referir no sols a les cures físiques, parle també de les cures emocionals que cal ensenyar des d’edats molt primerenques.
Tampoc podem oblidar-nos d’ensenyar des de ben menudes a les xiquetes a trencar amb el paradigma de la servitud i de l’obediència i a dir NO quan elles decidisquen que és un NO. A saber respectar-se i fer-se de respectar per la resta tant de familiars com d’estranys. I fer bo el lema que diu que si no és un SI, és un NO. I, per descomptat, ensenyar als xiquets a respectar cada vegada que reben un NO per resposta.
La família és un dels eixos socialitzadors més primerencs i importants per a la construcció de la personalitat de les nostres criatures i per tant ha de tindre un paper fonamental a l’hora de saber educar en valors com la igualtat i el respecte, per exemple. Per això mateix hem de saber triar quines joguines són les més adequades en cada moment de la vida de les criatures per potenciar-los la seua creativitat així com els valors abans esmentats, entre d’altres. Ja n’hi ha prou de joguines sexistes que ja discriminen a les criatures per sexes des de la seua infantesa més tendra!.
Hem d’inculcar-los el valor de l’empatia, de saber ficar-se en el lloc d’altres persones per poder entendre-les i, d’aquesta manera, poder-les ajudar d’una manera molt més conscient, ràpida i eficient. Sols des de l’empatia podrem ajudar a aquestes criatures a saber donar i rebre d’una manera equilibrada i honesta.
La coeducació no és tan sols ficar junts en una aula a xiquetes i xiquets, és fer un pas més de qualitat cap a la construcció de persones amb valors ètics que passen per la recerca d’una igualtat efectiva entre dones i homes a tots els nivells i, d’aquesta manera caminar junts cap a l’eliminació de tota mena de violència, incloses les violències masclistes que tant de mal ens fa com a societat teòricament avançada.
Coeducar és una tasca col·lectiva que no podem deixar de banda ni les famílies ni els centres educatius i les administracions educatives no podem quedar-se al marge del tema i no deuen quedar-se sols en l’elaboració de plans directors, la seua implicació implica implementar-los i dotar-los econòmicament per a poder avançar cap a la transformació social per a poder construir societats més justes, equitatives, menys violentes i, per tant més avançades.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi