Les mentides de Whatsapp
Mirada al món per Ester Jordà
Durant 3 mesos he estat infiltrada en grups de WhatsApp per a recopilar dades per a una investigació de Greenpeace sobre com es mouen les mentides i ‘fake news’ pels nostres mòbils particulars. Una experiència dura per a algú que ha estudiat ciències de la informació i que veu com les notícies descaradament falses i amb titulars sapastres es viralitzen entre la població sent defesos com a veritat lapidària.
Estem en l’època de la “postveritat”, en la que la realitat es relativitza en funció dels interessos o creences de l’audiència. La viralitat de les xarxes socials està ocupant un rol de la màxima rellevància, deixant camp obert a la sembra de mentires i faules, notícies falses o veritats a mitges que intoxiquen el debat públic i generen polarització social, comprometent en les nostres societats les qualitats democràtiques més bàsiques, com són l’elecció lliure i informada o la capacitat de diàleg en la diversitat.
I no és un problema per a prendre’s a la lleugera, perquè en este caldo de desinformació i desassossec s’han forjat les victòries del Brexit, o de Trump i Bolsonaro.
WhatsApp és el canal preferent per a comunicar-se per al 95,1% de la població espanyola. I s’ha convertit en una poderosa ferramenta que contribuïx a viralitzar i propagar missatges falsos, perquè arriba a més gent que les xarxes socials i facilita la seua difusió sense control ni rèplica. Així, WhatsApp ha passat de ser una aplicació de missatgeria a convertir-se en un potent ‘mitjà de comunicació’ que arriba a més gent que les xarxes socials però en la que no hi ha control ni rèplica a diferència d’estes. Totes les persones que usem WhatsApp podem ser víctimes de la desinformació i de continguts que fomenten l’odi.
Quasi el 40 % dels continguts de l’anàlisi són informacions ‘simuladament periodístiques’ el titulars del qual apunta directament a partits polítics en general, personatges polítics en particular o una ideologia determinada. A més, més del 30%dels missatges analitzats tenen una font indeterminada són captures de pantalla de conversacions, memes, imatges de tuits que no readreçen a cap web.
La resta de notícies procedixen majoritàriament de plataformes o webs de deontologia periodística qüestionada. En total,se han comptabilitzat 49 portals o webs que generen este tipus d’informacions. Els primers tres mitjans o fonts identificables són, per orde, Okdiario (17%), Mediterraneo Digital (7%) i Libertad Digital (5%).
No hi ha control. Almenys en Facebook o Twitter sempre pots replicar però en WhatsApp les mentides corren com la pólvora sense que ningú rebata eixes informacions. Un perill a què no donem importància però que, com va ocórrer amb el Brexit, pot condicionar la teua vida fins al punt de no poder accedir a medicaments (el desabastiment de Regne Unit) o perdre el teu treball (la fuga d’empreses d’Anglaterra).
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi