Llegir

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Llegir és un molt exercici que enriqueix l’ànima i ens omple el cor se sensacions i d’emocions que almenys jo, no aconsegueisc d’altra manera.

No em cal que arribe Sant Jordi i les fires dels llibres per anar a la llibreria de capçalera, la de Ximo i deixar-me seduir per les portades i contraportades d’eixes eines meravelloses que són el llibres.

D’eixa manera, llegint a Orwell en “1984” me’n vaig adonar que la situació que l’autor planteja no és tan llunyana a la que alguna gent ens està intentant imposar a nivell mundial. Una societat de pensament únic, sense memòria ni història més enllà de la establerta i on les relacions personals són vigilades i, fins i tot, castigades. Una societat on no existeix quasi oposició i on als detractors se’ls maltracta fins la extenuació amb l’únic objectiu d’una reeducació d’alta intensitat per eliminar qualsevol  escletxa de pensament propi. I, d’això en saben molt les grans maquinàries politiques i econòmiques que ens governen. Millor dit, que governen el món i que, soterradament, ja estan  fent ser servir les seues maquinàries per a que vaja desapareguent poc a poc qualsevol signe d’oposició.

Però també llegint trobes la possibilitat de trobar joies com per exemple “La venedora d’ous” de Linda D. Cirino que ens planteja la esperança fins i tot dins de la misèria i les conseqüències de la polarització social a l’Alemanya del 1936 quan, en mig de tanta barbàrie, pot aparèixer el desig i l’amor en les situacions mes adverses possibles. Un amor ocult i fins i tot perillós si resulta descobert, però que dóna ales a la protagonista que fins aquell moment només s’havia concentrat en sobreviure a tanta desgràcia i misèria. 

I a “Un tros de cel” d’Isabel-Clara Simó vaig acabar d’entendre el gran negoci que significa la prostitució al món. I per descomptat la sordidesa d’un món on les dones i les nenes no són més que màquines de fer diners per als seus captors i proxenetes i són anul·lades com a persones perquè els han restat qualsevol possibilitat de ser elles mateixes. Persones obligades a ser penetrades per on siga i sense sentir cap desig pels homes amb qui cada dia ha de tenir sexe. I com no, també vaig aprendre que el desig masculí dels homes prostituïdors, no és en absolut un desig tendre, ho es destructiu i violent.

Llegir ens ajuda a empatitzar amb els personatges, viure part de les seues vides, comparar-les amb les nostres i reflexionar sobre nosaltres mateixos. Llegir ens apropa a paisatges que, segurament, no transitarem mai. O que senzillament els construïm a la nostra imaginació i, de vegades, es queden i ens acompanyen per sempre. Ens descobreix persones desconegudes i situacions on et planteges el teu paper i la teua situació al món.

No cal que siga Sant Jordi per gaudir del plaer d’un bon llibre entre les mans. I per cert, de molt bona lectura que “enganxa” des del primer moment un llibre de Lluis Llach “Les dones de La Principal”.

A llegir s’ha dit!!!   

Notícies que el poden interessar

Teresa Mollà: “la igualtat no és una realitat en la nostra societat, el feminisme és necessari”

La importància de tenir veu pròpia

Una forma de viure