Benilloba fa valdre el Molí del Salt en jornades ‘Hortes Històriques Valencianes’

• “Cap persona del poble és capaç d’imaginar-se Benilloba sense el seu principal referent, el Molí del Salt” • Paraules de l’alcaldessa de Benilloba, Ana Delia Gisbert, en les jornades ‘Hortes Històriques Valencianes: patrimoni viu de la Humanitat’

“Cap persona del poble és capaç d’imaginar-se Benilloba sense el seu principal referent, el Molí del Salt”, són paraules de l’alcaldessa del municipi, Ana Delia Gisbert, en les jornades ‘Hortes Històriques Valencianes: patrimoni viu de la Humanitat’, que s’han celebrat a Potries (La Safor), organitzades per l’Ajuntament de la localitat, la Universitat de València, la FVMP i la Conselleria de Cultura.

Allí ha explicat que El Molí, d’actual propietat privada, es troba en un “greu procés de degradació” i fins a l’any passat sense cap mena de protecció. Ara és Bé de Rellevància Local, compta amb una figura de protecció legal, el que significa “un pas important per a aconseguir que s’actue i evitar la seua pèrdua definitiva”.

L’alcaldessa alerta que “si no actuem ràpid, en qüestió d’uns anys serà història i aleshores tots lamentarem no haver fet més per a salvar-lo”. “Els propietaris de qualsevol edifici tenen unes obligacions de manteniment i encara més si es tracta d’un edifici protegit”, ha afirmat concloent que “en cas que no ho facen, ens caldrà el compromís d’altres administracions per tal de poder actuar per a salvar-lo d’una mort segura”.

Recordem que el Molí del Salt de Benilloba va nàixer com a infraestructura farinera aprofitant la potència del salt d’aigua del riu Frainos. Però va esdevenir un molí de producció elèctrica quan va ser comprat en nom de ‘La Eléctrica de Benilloba’ l’any 1899 i, pocs anys després, va portar la llum al xicotet poble del Comtat.

La trobada ‘Hortes Històriques Valencianes pretén esdevenir un espai de referència per a investigadors, regants, responsables polítics, centres educatius, associacions i ciutadania en general, amb la finalitat de promoure la conservació i la valorització del patrimoni material i immaterial relacionat amb l’aigua que corre per les nostres séquies històriques i les terres per elles regades.