El tèxtil reciclat com a potencial social, econòmic i ambiental: el cas d’Agullent
• Agullent ha recuperat 5.292 kg de tèxtil usat durant 2017, un augment del 7,63% respecte a l’any anterior. • Gràcies a la seua utilitat, el tèxtil és el sector amb potencial de reciclatge d’aprofitament més gran, per sobre del vidre, el paper, l’orgànica o el plàstic.
Agullent ha recuperat 5.292 kg de tèxtil usat durant 2017, un augment del 7,63% respecte a l’any anterior. Una xifra que forma part d’un model de gestió del residu tèxtil amb beneficis socials, econòmics i ambientals.
Després de l’orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartó, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els espanyols. Gràcies a la seua utilitat, el tèxtil és el sector amb potencial de reciclatge d’aprofitament més gran, per sobre del vidre, el paper, l’orgànica o el plàstic.
La roba d’Agullent procedeix dels dos contenidors que Humana Fundación Pueblo para Pueblo té situats a la via pública, on la ciutadania diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitza i als se’ls dóna una segona vida.
Amb aquesta roba es duen a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper.
“Mitjançant la recuperació de la roba usada, aconseguim disminuir el volum de residus impropis que acaben en altres fraccions, a més de possibilitar-ne la reutilització i recuperar-ne les matèries primeres. Ho fem per a dotar a aquests recursos d’una finalitat social, ja que la roba que de la qual ens desfem és un actiu que, gestionat degudament, esdevé motor de progrés al territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l’hemisferi Sud”, afirma Salva Palacios, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a la Comunitat Valenciana.
Beneficis mediambientals
La reutilització i el reciclatge del tèxtil contribueixen a l’estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Cada kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comissió Europea.
El benefici social: ocupació verda i cooperació
D’altra banda, la gestió del residu tèxtil té dos grans beneficis socials: el primer és la generació d’ocupació verda i la contribució a l’economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat.
El segon és l’aportació de recursos a projectes de cooperació al desenvolupament.
Les peces tractades tenen les següents destinacions:
- El 62% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues secondhand d’Humana a Espanya i el 49% s’exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
- El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaboren altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).
- El 6% es destina a valorització energètica.
- El 4% s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valorar energèticament.
D’aquesta manera el tèxtil residual es converteix en recursos perquè siguen utilitzats una vegada i una altra, contribuint així a una societat econòmica i socialment sostenible.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi