Del Cartell, de les dones i la Festa

mirada al món per Ester Jordà

Una dona en un cartell de festes de Moros i Cristians d’Alcoi… el món s’acaba!!! ¿Qué no és representatiu de la Festa? Si parlem pel protagonisme de la dona doncs no, tristament no. Les dones a les Festes d’Alcoi (amb algunes excepcions) continuen sent les xiques de les panderetes o de les floretes que com no sabem on posar-les les tenim torbades fent sonant campanillos. Perquè vore les dones vestides a l’Entrà no significa res, vore-les de Primer Tró, aixó sí. Volem dones sòcies de ple dret, no dones vestides com nines que continuen necessitant l’aval d’altres homes per poder participar-hi.

No obstant, llevat que la figura humana del cartell siga una dona i no un home, és totalment representativa. Amb l’enrramà, el barranc del Cinc, el castell i resta de parafernàlia festera va sobrat d’icones alcoians. Recordem el cèlebre cartell de Manuel Boix de 1987 que ha segut exposat també a València com a mostra de la nostra festa. ¿Qué té eixe cartell representatiu d’Alcoi? El tratge del moro no és de cap filà i al cristià ni se’l veu. Ah! Però és que és un moro… no una mora. Que a Alcoi masclistes som un rato però racistes gens.

Vinga va! El cartell de Nani Serrano pot agradar-te o no, com passa amb l’art, qüestió de gustos. Però l’al·legoria de deessa de la festa (veges, pobra autora, o li posa un nom de deessa o com diga que és una festera la cremen a la plaça per bruixa) no té altre element per a ser provocatiu que el ser una dona. I sí, masclistes, per molt que vullgau amagar-ho, la Festa és masclista i amb un Fonévol desbravat (com la gasesosa) sembla que la situació de la dona haja estat ja normalitzada. Llevat d’alguna filà que ofegada pels deutes i derrames exacerbades no ha tingut més remei que acceptar a algunes dones com a sòcies (perquè els dinerets són del mateix color vinguen d’home o de dona) les altres filaes es fan les tontes.

Enhorabona Nani, eixe cartell demostra, una vegada més, que les dones ací a les Festes d’Alcoi tenim poc o res a dir, que encara tenim a l’imaginari col·lectiu dels alcoians l’imatge d’unes festes amb homes i que malgrat la ‘llavà’ de cara d’estos últims anys les Festes de Sant Jordi, pagades per tots els alcoians i alcoianes, continuen sent cosa d’homes i que les dones, damunt, tenim que estar contentes amb les molletes que ens deixen.

Notícies que el poden interessar

José Luis Calbo: “amb l’arrancà em posaré a plorar com una magdalena”

‘Nit d’il·lusió’ d’Andrea Cremades nova guanyadora del cartell de Reis

Una nueva Entenza. Clar que sí!