X aniversari de la Llei de la Dependència, amb Vicent Pérez
• Amb motiu del X aniversari de la Llei de la Dependència, els membres de la plataforma de les comarques ens expliquen la situació.
La Llei de l’atenció a les persones dependents celebra el seu X aniversari. Per a commemorar-lo, les plataformes socials que defensen aquesta Llei, han realitzat recentment una sèrie d’actes i concentracions: davant les Corts Valencianes, a Cocentaina i a Ibi.
La seua opinió és que, després de sentir un abandó complet per part dels poders públics durant molts anys, ara comencen a veure avanços en els seus drets. No obstant això, les seues reivindicacions continuen damunt de la taula.
Hem volgut xarrar amb alguns dels seus membres perquè ens assabenten de la seua lluita, les seues necessitats, les seues expectatives, les seues esperances…
les expectatives són bones, però cal lluitar”
Vicent Pérez viu l’experiència de la dependència en primera persona, en l’àmbit de societat civil és membre de la Plataforma de la Llei de la Dependència i és el president de l’Associació de Discapacitats de Cocentaina, Amico.
Com a depenent, quan va eixir la llei en 2006 a Vicent se’l va “obrir el cel. Perquè per a fer moltes coses necessite ajuda. Jo tinc als meus pares que viuen amb mi i amb el servei que aporta la Llei, aquesta ajuda es complementa”.
Al principi, a Vicent el van destinar 100 euros. Quan va entrar l’anterior Govern de Rajoy i va començar amb les retallades, els 100 euros es van quedar en 20 euros, “una vergonya”.
I el problema és que les persones que administren així “no veuen persones, a soles veuen números. Donar-te 20 euros és com una burla”.
A més a més, la persona depenent no vol diners, vol un servei: “necessita un assistent personal que l’acompanye a fer la compra o anar al cinema… Ajuda a domicili per a les llavors domèstiques…”.
A banda d’això, quan els dependents intentaven parlar amb l’administració “no ens feien ni cas, intentaves eixir al carrer per a reivindicar i et manaven a la policia. Et senties molt malament”.
No és una qüestió de diners, sinó de voluntat i sensibilitat”
I ara amb el nou Govern ha canviat la situació en bona part: “està clar que no n’hi ha recursos econòmics per a tots, però en el poquet que n’hi ha està intentant-se repartir de la millor manera. I això ho notem i ho agraïm. No és una qüestió de diners, sinó de voluntat i sensibilitat”.
En aquest sentit, Vicent té expectatives de millora dels seus drets perquè veu que ara n’hi ha voluntat política: “l’important és que hi ha comunicació i suport, t’escolten i estan amb tu. Les expectatives són bones, però cal seguirí lluitant”.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi