Juan Anduix porta una melena plena de personalitat, pròpia d’un gran Sant Jordiet. Juan és un xiquet de huit anys que té com a aficions els escacs i el golf. Forma part del Club d’Escacs d’Alcoi amb el que ha guanyat alguna que altra competició.
La ciutat d’Alcoi ha viscut hui un dels dies més esperats de l’any i volguts per tots els alcoians. Amb l’himne de festes, este any dirigit pel japonés Hiroshi Fugii, cantat al uníson per tots els alcoians i alcoianes, la ciutat donava per encetades les
La Plaça d’Espanya com cada any és de gom a gom, la gent vol cantar l’himne, amb les bandes musicals procedents dels pobles del voltant, per la interpretació del tradicional Nostra Festa, dirigit este any per Hiroshi Fujii, músic japonés i professor del grup de
De la seua sarsuela La Bella Zaida, Gonzalo Barrachina va extraure un altra obra musical que titularia Sig i que amb el temps es convertiria en Himne de Festes i d’Alcoi. Aquesta gloria li arribà a Barrachina de forma pòstuma ja que en febrer de
Esta vesprada arranquen els primers actes de les festes amb la Festa del Pasdoble i el cant de l’Himne, que será dirigit per Hiroshi Fugii. Enguany es preveu que el divendres siga un dia especialment intens, amb l’arribada multitudinària de visitants per presenciar les Entrades, de
Ja estan ací. Arriben les nostres Festes. I es nota en l’ambient: els músics ultimen els assaigs, els festers es fan amb els seus tratges, les filaes desborden activitat, les nits del Centre s’omplen de gent
S’apropa el dia, cada vegada resta menys temps per a que el 22 d’abril les hosts mahometanes entren de forma espectacular a Alcoi, orgulloses i desafiants. Us promet que sols sentir-nos arribar junt als pobladors de les Alqueries, els cristians tremolaran, i fugiran espaordits o
Ja estan ací. Arriben les nostres Festes. I es nota en l’ambient: els músics ultimen els assaigs, els festers es fan amb els seus tratges, les filaes desborden activitat, les nits del Centre s’omplen de gent… Des d’un punt de vista social són molts i molt
El Cartell de Festes d’aquest any no ha deixat indiferent a ningú. Potser la seua virtut més destacable no siga el fet de conjugar tradició (reminiscències de l’Alcoi industrial) amb actualitat (noves tecnologies); ni la simbiosi entre experiència (el cos de Sant Jordi) i joventut
