Entrevista a Vicent Balaguer, vicari i rector de l’esglèsia de Sant Mauro

• Comulga amb el nou Papa, pensa com ell, que cal conéixer a Jesucrist i donar-lo a conéixer però sobretot ajudant a la gent • Parla de l'homosexualitat i el matrimoni • Explica d'on surt l'oració a l'Alcoyano

Balaguer fa 12 anys que és rector de l’església de Sant Mauro i Sant Francés. Son pare era vinater, com el seu avi, que feia el millor ‘herbero’ d’Alcoi, segons comenta. Ha estat a Cuba i Chile convivint en les seues corresponents dictadures.

• Este mes se celebra Sant Mauro, qué fan des de la parròquia per commemorar esta data?

Preparem nombroses activitats religioses i no religioses. A banda del ‘Tridu’ que tendra lloc el 26, 27 i 28 de novembre i la homilia presidida per l’Obispo de València D. Esteban Escudero, s’ha preparat una representació teatral, una campanya de sensibilització per a la donació d’òrgans i una donació de sang. En cada una de les activitats hi haurà uns bidons on poder depositar joguets, roba i diners que després es destinaran a Càritas i Asprohal. Altres anys ha sigut tot un éxit, sobretot arrepleguem molts joguets.

• Qué ha aprés en els dotze anys que porta com a cura en la parroquia de Sant Mauro i Sant Francés?

En la mesura en la qual passen els anys veig que cal anar a lo essencial, es a dir, conéixer a Jesucrist i donar-lo a conéixer, esta és la nostra funció principal. S’ha d’estar prop de les persones i ajudar-les. Cal seguir el camí que ell ens ha deixat, com fa el Papa Francisco.

• Està d’acord amb la seua forma de dirigir l’església?

Molt. El Papa està preocupat per les persones. Ell està posant ordre perquè sembla que allà hi havia un ‘lio’ molt gran. Fa algo que ja em va ensenyar la meua iaia, que els diners hi ha que saber d’on venen i on van. El que cal tindre clar del Papa és que en primer lloc és llatinoamericà per això és proper, que no diu res de nou sino que agafa i aplica l’Evangeli de fa 2000 anys i intenta viure’l i predicar-lo, per això no viu en el Palau del Vaticano i viu a la residència dels capellans o porta la cartera sempre i no té un secretari que li ho porte. També per això el dia que va ser elegit va eixir al balcó i va dir ‘bona vesprada’, el que no és molt habitual en un Papa.

Hi ha molta demagogia, estem vivint en el món de la mentida 

• Però el Papa socialment crida l’atenció pels seus comentaris una mica transgressors sobre alguns temes com l’homosexualitat o el divorci.

Clar. El Papa parla de la invalidesa de molts matrimonis, i això passa perquè molts no saben on van. Es a dir, hi ha gent que es casa perquè toca i no és així. Hi ha persones que estan cridades al matrimoni i altres que no. Hi ha persones que no estan fetes per a viure en una altra persona. Hi ha persones que no devien casar-se. S’ha de tindre certa garantia, deu ser conscient plenament del que va a fer, encara que mai es té una garantia plena perquè comprometre’s de per vida a una cosa sempre és un risc. I això és algo que l’església contempla i té previst, la separació. Deu existir una llibertat però de vegades no es té per la pressió social. També diu ‘Jo no sóc qui per a jutjar a un homosexual’. I és cert, jo no estic en contra d’ells, els respecte, tampoc pense que siga una malaltia. Em sembla bé si volen conviure. El que l’església critica i no ens sembla bé és que s’utilitze la paraula ‘matrimoni’ en la unió de dos homes, la paraula en sí té un significat etimologic que precisament ha de veure amb la funció de la maternitat, que no pot existir en parelles homosexuals.

• Quines necessitats detecta hui en dia entre la gent a banda de la crisi de valors?

Una crisi de valors hi ha sempre però ara està accentuada perquè l’home s’ha oblidat de Déu. Hui hi ha una obsessió per la salut, està bé que la gent es cuide però si ens preocuparem més per la salut mental i espiritual i no soles per la física, les coses ens anirien millor. A més, el llenguatge està adulterat, hui en dia has de dir les coses que són ‘políticament correctes’. Hi ha molta demagògia, estem vivint en el món de la mentida. Hui en dia es parla de la ‘impropiación indebida’, diga’m les coses pel seu nom, això és robar. Vivim en una societat hipòcrita. No és de veres que s’accepte tot.

L’oració per l’Alcoyano és una adaptació d’una altra. Li demanem a Déu que ens ajude però ells tenen que clavar gols sinó no fem res

• En Alcoi és una persona coneguda pels anys que porta a l’esglèsia i també per tindre una oració dedicada a l’Alcoyano, com se li ocorre?

Sí, els jugadors venen tots els anys abans de començar la temporada. L’oració és una adaptació d’una altra que té el Levante. En ella parle del que aporta l’esport, del treball en equip, de la col·laboració necessaria entre tots, entre altres coses. El que passa és que jo al final sempre acabe per ixir-me’n de l’oració i els tinc que dir: “Claveu gols que sinó no anem a ningun lloc”. Li demanem al Nostre Senyor que ens ajude però no podem demanar-li que faça la nostra faena. Açò és així per a ells i per a tots els aspectes de la vida.

LA HISTÓRIA DE SANT MAURO

La figura de Sant Mauro es situa a l’època de l’emperador Numeriano. Era fill d’una família noble convertida al cristianisme. Per ordre de l’emperador, el pare de Sant Mauro, Claudio, devia martiritzar a un matrimoni cristià. Claudio va quedar impressionat de vore que els cristians no tenien por de morir i va voler ser batejat, el que li va costar la mort, com més tard li ocorreria a Sant Mauro, qui va ser decapitat. Molts anys després l’Arquebisbe de València i Virrey, San Juan de Ribera, va construir el Col·legi Patriarca i va traslladar les restes del màrtir des de Roma. En 1620 Alcoi va patir un terratrèmol en el que varen caure cases i va morir molta gent. Davant del fet, el copó en el Santíssim del Convent de Sant Agustí i el del Convent dels Franciscans varen ser extrets per salvar-los del terratrémol. I els frares d’un i altre convent es varen trobar amb els dos copons on ara està l’església de Sant Mauro, aleshores anomenat ‘les noves eres’. En este espai hi havia diverses oliveres i els dos copons varen ser col·locats en elles. Una vegada allí es van aclamar al Sant del dia perquè parar el terratrèmol i eixe dia era Sant Mauro. Des d’aleshores cada 3 de desembre es commemora la intercessió del sant en el terratrèmols que estaven derruint la vila.

Notícies que el poden interessar

Cues per visitar el Castell de festes

Diversió, cultura i solidaritat amb la Protectora d’Animals d’Alcoi

El Pirata Pataxula a l’Àgora