Anem a viure a la cova…
La guardaven en sacs, pot ser dins d'una cova (...) ¿És que es pensem que a la Revolució Francesa no va morir gent? (...) I en eixa evolució de poder i por, en la dialèctica de la seguretat per la llibertat (...) al principi dels temps, quan els primers éssers humans van decidir amagar-se dins de la cova
Quan els éssers humans encara vivien del que caçaven van decidir amagar-se dins de la cova. Feia menys fred, estaven resguardats de les feres, tenien menys por.
Quan s’agruparen en pobles ho feren per la seguretat de defendre’s millor davant d’altres grups, i aguantaren el feudalisme per tal de tindre la convicció de que un senyor amb guerrers armats vetlaria per ells.
Quan van descobrir la pólvora i la seua aplicació militar van començar a crear-la a kilos. La guardaven en sacs, pot ser dins d’una cova, pot ser en un magatzem baix terra. I tenint-la allí tenien menys por.
El mateix va passar amb les armes, els reixats, les valles i amb les alarmes i guardes de seguretat. Cada pas que ha fet la nostra civilització anava acompanyat de donar una resposta més segura a les nostres inseguretats. Fins i tot vam crear les drogues mèdiques que ens anul·la la por als altres, la por a perdre la faena, la por a no trobar parella, la por a l’absència… Viure sense por i amb els sentits embotats per 3’85 euros la caixeta de 15 pastilles.
I en eixa evolució de poder i por, en la dialèctica de la seguretat per la llibertat, es va descobrir la guerrilla evolucionada: el terrorisme.
Veiem una motxilla en terra i pensem en bombes, observem una conducta erràtica i pensem en yihadistes. Se’ns oblida que vivim en la societat més segura aconseguida fins ara, amb més longevitat, amb millor estat de salut, amb més baix index de criminalitat, amb menys accidents… Però sense por resultem difícils de governar. Ens bombardegen en que no hi ha faena, en que no has de queixar-te si la tens encara que siga en règim esclavista, després amb la grip A, l’èbola, la tos ferina i les dotzenes de virus que pul·lulen per l’atmosfera… Cada cert temps, un esglai, un tremolar de cames, un ‘ai que por’. I també, cada poc, trauen a passejar el yihadisme, com si fora una vella mumota que ressusciten per a fer tremolar occident. Ben greu que ha segut el de Paris, per suposat, com també a altres parts del món, però la resposta de la civilització ¿és la correcta? Cantar l’himne nacional mentre es voten carregar-se drets fonamentals que s’han tardat SEGLES (sí, segles) en adquirir-se. ¿És que es pensem que a la Revolució Francesa no va morir gent? ¿No mereixen totes eixes persones també el nostre respecte pel llegat de drets i llibertats que van aconseguir per a la generació actual? Així és com en un parell de bombes i uns quants kalashnikovs han acabat amb el dret a la inviolabilitat del domicili o el dret a la manifestació.
La perspectiva del ciutadà actual es mostra confiat amb els bombardejos a Síria, no veu les morts que això ocasiona a l’altra part de la Mediterrània. A Brussel·les el Govern ha actuat com si una pel·lícula d’una invasió zombie es tractara. Res d’eixir al carrer, ni a treballar, ni a l’escola, el cor d’Europa paralitzat per un possible atac terrorista. Si no fora per la por d’allò que va passar a Paris… ¿algú creu que s’haguera pogut mantindre en casa a una població de 200.000 habitants?
En definitiva, els milers d’anys d’evolució humana ens porten al principi dels temps, quan els primers éssers humans van decidir amagar-se dins de la cova.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi