Congratulations! You have successfully installed your theme. However, it may look incomplete at this moment. Do NOT panic as you simply need to configure your Theme Options. Please go through the Theme Options completely and select an option for each setting. After that, you're site will be ready for the world!
Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/ads/header_728x90/77.php) is not within the allowed path(s): (/var/www/vhosts/sollutia.com/:/tmp/) in /var/www/vhosts/sollutia.com/lesmuntanyes.sollutia.com/wp-content/themes/_city-desk2015/framework/functions/misc-functions.php on line 102

A l’Ovidi

per Kraska./

Tal dia com avui fa 20 anys des que Ovidi Montllor va marxar de ‘vacances’. L’actor i cantautor alcoià ens va deixar a Barcelona el 10 de març de 1995. Per aquest motiu, volem homenatjar-lo amb un poema escrit per Kraska amb textos de les cançons d’Ovidi Montllor, alguns copiats, altres adaptats, altres inventats.

foto pintada Ovidi MontllorJo vinc d’una família humil,
i encara recorde els plors de la mare quan ho va sentir,
ens vas dir adéu i feres vacances,
en un dia que durarà anys.

Les llàgrimes van sortir dels meus ulls
per un home amb qui mai havia parlat,
però les lliçons de sumes i verbs que ell em va regalar,
encara cap mestre les ha superat.

Batejat amb vermells de sang i Sol i d’esperança,
recorde la teva ensenyança a l’escola de Ribera,
la cançó de les balances cante amb plors, riallera,
i continue ballant aquell petit vals amb la Teresa.

Allà on comença el Barranc del Cinc,
espere tant i tant de tu, cada cop que senc un nou poema,
pense que passa aquí on sóc, que tinc regust a rés,
perquè he crescut i vull més, perquè ja no m’alimenten molles.

I no busque cap herència, perquè ja tinc la meva vida,
perquè vaig passant i compartint
pels ponts i costeres del meu poble Alcoi,
cadascuna dels teves cançons, cadascuna de la teva rima.

Encara va com va, muntanyes de paranys, enganys i més enganys
però les paraules cobren sentit, i dintre de tots els mals,
seràs per mi més que un record d’infantesa,
seràs per mi braços lluïres, i boques i mans.

I en català, a la manera valenciana,
cridaré al vent que has sigut per mi vaixell de deu mil ports,
i en temps tan llargs que hi ha qui es cansa,
el resultat sóc jo, la jugada torna a ser perfecta.

Font: per Kraska./

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *