‘Les Mestres de la República’
El documental, a càrrec de FETE-UGT, és un exemple immillorable de la revolució sexual i educativa que portà la Segona República
Fonts documentades diuen que Dolores Ibárruri Gómez, La Pasionaria, sempre portava faldilla i un llapis de llavis. Durant la Segona República, les dones tallaven les seues faldilles per estar més còmodes i poder moure’s més, sense oblidar el cabell ‘a lo garçon’. (Les Mestres de la República)
La Segona República espanyola va trencar molts murs. I moltes construccions verbals que feien més mal que aquelles “físiques”. La revolució en l’àmbit educatiu va ser brutal, corroboren aquells i aquelles que la van disfrutar, unida a l’avanç en matèria de sexes. Xiquets i xiquetes gaudien de la llibertat de poder menjar junts per primer cop, barallar-se i enamorar-se. I tot en un mateix espai, aquell sense barreres.
Les Mestres de la República és un documental de FETE-UGT que explica a la perfecció com la Segona República va suposar una modernització en molts terrenys, a més de l’educatiu, des del punt de vista de la dona. La peça, d’una hora de durada, es va projectar dijous passat a la sala Al Azraq d’Alcalà de la Jovada, amb motiu de la Setmana Cultural. Amb guió i direcció de Pilar Pérez Solano, el projecte es centra en la creació de les denominades “residencia de señoritas” i les seues idees clau d’independència, cultura i intel·lectualitat, a més d’aprofundir en les lleies i els mètodes educatius més innovadors que, malauradament, van ser enderrocats amb la dictadura franquista.
Com eren les mestres de l’època? La majoria: sufragistes, innovadores, lliures i autònomes. La dona no havia de ser únicament mestressa de casa seua, no existia cap obligació en aquest sentit; ja treballa sense remordiments. Segons la informació proporcionada a Les Mestres de la República, estudiar magisteri era favorable pel sexe femení. Li atorgava decència, consideració social…I era una carrera curta i barata.
La República és qui ha cregut en la dona (Herminio Lafoz, de FETE-UGT, per al documental)
Quins eren els objectius de l’educació renovada amb la República? En primer lloc, proveir a l’escola d’un “ànima”. La funció i la passió del mestre es va incrementar durant aquest temps, ja que va trobar un fum de possibilitats susceptibles de fer-se realitat. Ciutadania, pau, intuició desenvolupada amb classes més pràctiques, idea de futur. Tot açò es traslladà de la vida a l’aula, i així, a les ments dels alumnes.Va haver-hi una reducció considerable de les construccions d’escolars precàries i de l’índex d’analfabetisme. Hi ha un increment d’escoles i mestres durant aquells anys. A l’any 1857 va arribar la llei Moyano, i la metodologia Montessori -defensora de compaginar el cor i el cap, o Freinet- s’inculcaren gràcies a l’educadora catalana Rosa Sensat. La fita? No hi havia un mètode únic d’ensenyament.
La veu (en off) de Marta Barriuso és l’encarregada de recòrrer dolçament la nostra història a Les Mestres de la República, història marcada per una repressió que la Segona República va alliberar. Però queda molt per fer, ja ho esmenten al documental: “Quan tot espanyol siga capaç de llegir, tinga ganes de llegir i ànsia per fer-ho, hi haurà una nova Espanya”.
Admeteu la incapacitat femenina, voteu amb la meitat del vostre ser incapaç. La meitat és necessària! (Clara Campoamor, política, per al documental)
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi