Dret a decidir. Sí o no?
per Cristian Santiago
Cristian Santiago./
Davant l’amenaça d’un nou escenari parlamentari en 2015, que podria dificultar la segona restauració borbònica, els partits monàrquics han decidit per nosaltres. No a la sobirania popular. Abdicació exprés del rei Juan Carlos I. I estratègia decidida del PP, PSOE o UPyD per a tramitar ràpidament la seva successió a mans del seu fill Felipe VI.
Amb aquesta estratègia, han menyspreat l’alternativa d’una democràcia real que passava per incorporar a la nova llei orgànica el dret a decidir. Un referèndum que hagués legitimat al cap d’Estat, monàrquic o republicà. I que hagués permès, a través del sufragi universal, reduir el dèficit democràtic de les nostres institucions.
El debat era o és senzill. Més o menys democràcia? Dret a decidir, sí o no? La resposta dels partits del règim al respecte ha sigut clara. No, al dret a decidir el model d’Estat. No, a la voluntat popular. No, al referèndum sobre la monarquia. “Espanya tindrà un rei sí o sí”.
Per tant, continuen segrestant la voluntat del poble espanyol. Renunciant a la democràcia de qualitat. Perpetuant a l’elit del poder en les estructures de “dominació”. I tot plegat, enviant-nos un missatge rígid i contundent: la constitució només es modifica per a pagar a la banca.
Llavors, mentre l’amenaça neoliberal continuï instaurant-se i restaurant-se en les nostres institucions, l’esquerra real d’aquest país continuarà reivindicant la derogació de l’article 135 de la Constitució espanyola. Continuarà rebel·lant-se contra l’estament antidemocràtic de la Troika. S’oposarà al pagament del deute il·legítim i al pacte fiscal europeu. I continuarà alçant la veu en favor d’una regeneració democràtica real i de qualitat amb un nou procés constituent, tal i com recull la Constitució actual en el seu article 168.
Per això, jo dic sí al dret a decidir. Nosaltres diem sí al dret a decidir.
José L. Durá: 
Salvador Tomàs: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi